Aquest diumenge se celebren eleccions municipals, i de nou els catalans hem de manifestar-nos respecte a aspectes que estan molt més enllà de l’objecte concret de la convocatòria electoral.
Per acabar de donar morbo a la jornada el Molt Honorable Sr. Artur Mas i Gavarró, per desqualificar aquesta gent que surt al carrer, ens apareix amb referències a la majoria silenciosa,que segons ell, aprova la seva política de retallades. Carai! Ves per on ara té poder endevinatori!!!
Mira que hi havia maneres de dir que no tot és la gernació que surt al carrer, que hi ha estudis, enquestes, observatoris de comportaments socials, vaja, hagués pogut vestir-lo amb tota una altra indumentària que fes l’afirmació més creïble, o si més no, més políticament correcta. Desqualificar als que surten al carrer en nom dels que no hi surten ve a ser com dir que si 300.000 catalans festegen els triomfs del Barça, en realitat els altres 6 milions set-cents mil són del Madrid o de l’Espanyol!!!!A més, què poc original!. Aquest ha estat sempre el recurs de la dreta més carrinclona, i més cavernícola, i que em perdoni. No sé, jo esperava quelcom més de l’excel·lència que s’havia instal·lat al Palau de la Generalitat, més quan disposen d’un tank d’idees tan poderós com la fundació CatDem. Que no sé si no estarà afectada també per les retallades...
Però més enllà dels resultats a curt termini, els catalans ens juguem no el futur, sinó la sortida a una crisi. Els ajuntaments sempre han estat el referent de les polítiques més properes al ciutadà. Donar la clau del govern de Barcelona a la dreta, en aquest cas a CiU vol dir no només renunciar a les conquestes de l’estat del benestar. Significa ajornar fins no sabem quan la possibilitat que Barcelona esdevingui, finalment, el que és in pectore, capital de nació i, esperem, a no trigar molt d’Estat.
La resta són excuses de mal pagador. Davant la manca de programa, només ens ofereixen l’avorriment, el canvi perquè ara em toca, no per que sigui la millor alternativa. Tant els és Barcelona, o qualsevol altre ciutat o poble del Principat. Per assolir el seu Govern, per recuperar la finca que els ha estat presa, accepten fins llançar-se en braços de qui ha sotmès i denigrat aquesta terra,aquest país que és la gent que cada dia el construeix des de, en aquest cas sí, el silenci humil de la feina callada. I és pena veure tant convergent de bona fe esperant que els seus dirigent donin d'una vegada el pas, sense complexes.
Manuel, em fa molta gràcia que en ple segle XXI, a la vella Europa, es parli amb tanta facilitat de partits d'esquerra i de dreta, quan la majoria són gestors del poder i interventors de l'economia en diferents proporcions. Per exemple, és d'esquerres el PSOE? Quins avenços socials va retallar el PP en 8 anys? Quins CiU en 23? Quins en va impulsar el Tripartit, de significatius? Què va fer IC a banda de multar a tort i a dret a les carreteres? És de dretes CiU per liberal? Els liberals del XIX eren de dretes? Si ingreso 50 i gasto 100, i no em pugen els ingresos, què he de fer? Gastar més? O retallar despeses? És de dretes ser coherent i assenyat? L'URSS se'n va anar en òrris perquè aquells "esquerrans" no aconseguien equilibrar els pressupostos. Trobo molt irracional, gragària i falta de millors propostes l'actitud de la pseudoesquerra nacional i estatal d'apuntar-se al carro de la crítica facilona, que la gent no es creu, PERQUE A LA MAJORIA DE LES CASES LA GENT NO FA MÉS QUE RETALLAR I RETALLAR, per això ha baixat la producció i les vendes, per això estem en crisi. I potser Keynes no vindrà a ajudarnos aquesta vegada. El problema és estructural, i nosltres viviem, les administracions també, per sobre de les nostres possibilitats.
ResponEliminaPodríem valorar l'esquerranisme del pensament leninista, com també si la millora de plantilles al'ensenyament, la cobertura sanitària universal, l'expasió de les institucions catalanes a l'exterior, són de dretes o esquerres,
ResponEliminaTant se val.
Entrant en aquest debat entre persones amb pensament força coincident, oblidem allò bàsic, que hi ha un 20% d'aturats per una crisi provocada pels grups financers i la bombolla immobiliària. Ningú no es va preocupar de repartir beneficis als temps de vaques grasses, més aviat ens junyiren al jou del consum, i al final estem tots com estem.
No tenim diners. És clar, d'altres se'ls queden i en compte de demanr el que és nostre, collem els més febles... elq uè critico ñés aquesta valentia amb els febles i la pusu¡ilanimitat amb els poderosos.