El 13 de setembre de 1923, Primo de Rivera donava un cop d’Estat, amb la complicitat de la Monarquia Espanyola, que finia el sistema polític de la Restauració, vigent des de 1876. A Catalunya, rere la negra nit començada el 1714, la Mancomunitat de Catalunya havia permès des de la seva creació el 1914 intuir un principi de recuperació institucional i cultural del país. Des del primer moment, Primo de Rivera va iniciar una persecució contra tot el què tingués la més mínima flaire a obrer, progressista i/o catalanista. Al capdavant de la Mancomunitat estava, en el moment del Cop d’Estat, Josep Puig i Cadafalch, el legítim president, fins finals de 1923; el gener de 1924 ocupà interinament la presidència el Governador Militar Carlos de Lossada Canterac, que va ser immediatament reemplaçat per Alfons Sala i Argemí, a qui s’adreçava l’escrit següent, que ingènuament oblidava que entre els catalans també hi havia traïdors.
Els que subscriuen en nom i representació de 1100 obrers-alumnes de l’escola d’Oficis d’Art i de l’Escola del Treball, vénen amb tot respecte, a V.E. com a President de la mancomunitat de Catalunya a dir-vos:
Que fins fa pocs dies hem concorregut Assíduament i amb entusiasme a les escoles, després de la jornada de treball, anant-hi de tots els indrets de Barcelona i fins de les afores, i amb bon temps i mal temps, perquè ens hi atreia la cordialitat i la competència del professorat i l’escalf de l’ambient escolar que feia que ens hi trobéssim com a casa nostra, Però una ordre donada amb desconeixement de les nostres necessitats d’obrers, que volem posseir una cultura tècnica que es faci més aptes dins l’ofici, ha vingut a trencar la normalitat de la nostra vida d’estudiants; i nosaltres, que ¡demanàrem i aconseguírem que se’ns escursessin les vacances, que es suprimissin festes i que s’allarguessin els cursos i que les activitat docent no es paralitzés ni a l¡’estiu, nosaltres ara, perquè ens era extranya la manera que se’ns volia ensenyar haguérem d’abandonar les classes. I les abandonàrem, Excm. Sr., per una impulsió nascuda del fons de la nostra ànima, perquè se’ns parlava diferent d’abans, diferent de sempre,perquè les paraules dels nostres professors, que ens eren tan clares i entenedors,ara a penes les compreníem.
Però en heure esment que ben tost la mancomunitat de nou anava a constituir-se, i confiant que els homes que la formessin també serien catalans com nosaltres i per tant que comprendrien les nostres necessitats i els nostres sentiments, amb la mateixa serietat amb què havíem abandonat les aules hi retornàrem. I en saber que era V.E. la més alta autoritat de Catalunya, obrírem el cor a l’esperança de què faríeu que les nostres Escoles tornessin a ésser com un eixamplament de la nostra llar i del nostre obrador que les feia ésser com la nostra casa.
Es per això que acudim a V.E. confiats en què altra vegada els nostres mestres ens parlaran en la nostra llengua, que per ésser-nos familiar entenem millor i ens facilita la comprensió i l'estudi."
Perquè us serà prou sapigut que l’estat d’endarreriment de l’ensenyament primari – únic que hem pogut seguir – fa que la llengua castellana, que respectem i admirem, ens hagi estat mal ensenyada i per tant ens és mal coneguda, mentre que el català, si desgraciadament no ens l'han ensenyat a l'escola, al menys és el llenguatge de la família, de l’amistat i del taller i per això quan a l'aula ens hi parlem l'entenem millor i ens hi sentim bé.
I sobre tot, és tan viva la paraula dita en la nostra llengua, que per la nostra intel·ligència, Excm. Sr., no n'hi pot haver d'altra que ens faci entendre millor els coneixements que hem d'aprendre. Per això us demanem que deixeu que els nostres mestres i les nostres escoles tornin a ésser com abans eren, que la llengua de l'ensenyament i de relació sigui la catalana, i, com que entenem que és bo saber i comprendre bé el castellà, es podria establir una ensenyança seriosa de l’ idioma oficial al costat dels ensenyaments tècnics fets en llengua catalana, que és la que parlem el 98% de nosaltres i que és entesa pels companys no catalans als quals els nostres professors han tingut sempre la delicadesa de parlar-los en llengua castellana."
6 de febrer de 1924.
Per l’Escola d’Oficis d’Art:
M. Carbonell
Per l’Escola del Treball:
Antoni Obrador, de l’especialitat de Manyans.
Isidor Musoles, de l’especialitat d’Electricistes.
Antoni Esteve, de l’especialitat de Fonedors i Modelistes.
Luis del Valle, de l’especialitat de Calderers, Planxistes i Fumistes.
Joan Castells, de l’especialitat d’Indústries Químiques.
Joan ? , de l’especialitat de Teixits.
Francesc Rodon, de l’especialitat de Filats.
Josep Roca Cortés, de l’especialitat de Fusters.
J.M. Vifa... Vila, de l’especialitat de Paletes.
