Ells són així

Hi ha vegades que un agafa un punt teològic i arriba a la conclusió que el seu regne no és d’aquest món. Però és que realment algunes actuacions del Govern ajuden, i molt, a arribar al misticisme.

Vejam, i anem a pams.

En primer lloc el Sr. Homs, portaveu del Govern manifesta públicament l’oposició del Govern al control del  pressupostos catalans per part del Govern Central. Home, jo anés més enllà i hagués recordat a Madrid que si ens volen fiscalitzar ho facin quan puguem gestionar tots els nostres recursos, i no una part que, com que  els governs espanyols són bona gent, cada any ens deixen. Però bé, per ser CiU, ja era un bon punt de partida. Però és que al dia següent en Jordi Turull  afirmava des del Parlament que estarien disposats a sotmetre’ls a un “control tècnic”. Com que sóc de lletres vaig suposar que devia ser una mena de repàs dels sumatoris, no sigui que hi hagi de més o de menys, perquè, de no ser així, què cony vol dir control tècnic?

Però per acabar-ho d’adobar, i davant la pujada de l’IRPF el conseller Mas-Colell, que imagino que si és conseller d’economia alguna cosa deu saber del tema,  expressa la seva convicció que la pujada de l’IRPF  significaria una asfíxia per Catalunya doncs incrementaria, encara més, el dèficit fiscal. Vaig pensar, carai, una postura digna finalment.

Doncs no! Ahir dia 11 de gener el grup parlamentari de CiU va votar a favor de la convalidació del decret Llei que incorporava l’augment de l’IRPF. I per  fer-la encara més grossa, el Sr. Sánchez-Llibre  afirma que no ho  han fet a canvi de res, i que ells, els de CiU, “som així”.

Tenia por que fossin d’una altra manera i esvalotessin el galliner espanyol. Però no patiu. Ells són així. I així ens va.