Agressions físiques i no físiques.

Aquest darrer  12 d’octubre ha finalitzat a Catalunya amb una estàtua de Companys escapçada i, el què és més greu, amb una persona jove a l’hospital. Aquest persona   va ser atropellada per un zelós guardià de l’ensenya espanyola, que ell mateix havia col·locat a la porta de l’Ajuntament de Masquefa. Com a qüestió prèvia, i per tranquil·litzar els amics d’Intereconomia i similars, cal dir que la bandera no va patir danys. Segons les fonts consultades el seu estat, del drap acolorit vull dir,   continua sent tant bo o dolent com abans dels fets.

Respecte a l’altre incident, òbviament menor davant la magnitud del despropòsit de treure una bandera d’un  lloc en el que no havia d’estar, cal dir que l’actuació de l’edil de Masquefa demostra el tarannà d’una determinada concepció de les relacions socials. Enfront del parlem-ne, hi ha el veure qui la té més gran. De tal manera que al col·locar la bandera  el seu missatge , i més restant al seu vehicle, venia a ser un, a veure qui té  c.... de treure-la. És allò de, “pa xulo” jo, i si democràticament no assoleixo una majoria a la que li sembli bé que la bandera, aquesta o altra,  onegi, doncs sempre quedo jo com dipositari i garant dels sagrats valors espirituals de....què? La barbàrie, la espoliació, el genocidi... que  tot això i  més va ser el 12 d’octubre per uns  indígenes que havien descobert Amèrica molt abans del 1492.

Després hi ha l’escapçament del bust de Companys, i aquí em perdonareu,però penso que tenen raó. Finalment a Companys només el van afusellar, que és una manera light de tractar els catalans, i una rebaixa considerable, vaja, una mort de saldo, comparada amb  la del general Moragues. Aquests bons nois devien pensar, perquè encara que alguns els costi de creure, segur que pensen,  que si  a Moragues l’havien esquarterat, Companys no podia ser menys, i ells van posar el seu gra de sorra  traient-li el cap. Criatures. Que no veieu que tot és per una major dignificació de la figura del president màrtir?

I mentrestant, nosaltres, a veure-les venir i a barallar-nos per com es defensa  millor  Catalunya. Potser que, simplement, ens posem a defensar-la, no?