El Govern dels millors s’ha afartat de dir-nos que la caixa està buida i que, tal i com ha deixat l’economia el Tripartit, encara bo que es poden anar pagant els sous dels funcionaris, dels que anem quedant. Jo sóc de lletres, i de números no entenc gaire, però si tant greu és la situació, com és que no han presentat els pressupostos encara? Si tan delicada era la situació, vols dir que no l’agreuja la provisionalitat en la que s’han instal·lat?
El cert és que, rere les excuses, està una vocació de modificar tot un estat de coses que, any rere any, generació rere generació, les classes populars han anat bastint. Per aquests senyors l’estat del benestar és un llast del període sense història anterior a la seva arribada al poder. Un peatge a pagar per quedar bé i mantenir captiu el vot de la gent assenyada. En realitat no els agrada, no l’entenen, perquè mai no els ha calgut d’emprar els seus serveis venint d’on vénen, i moltes vegades veiem la necessitat de les coses a partir de la pròpia experiència.
Quina falta fa l’estat del benestar a qui sempre ho ha tingut tot?
Al seu model de societat, el que ens volen col·locar ni que sigui amb calçador, el que prevalen són els grans interessos privats, no el petit comerç òbviament, les grans multinacionals, la sanitat i l’escola privades, una administració migrada, un estat del benestar reduït a les col·lectes del Domund, però no tenen el valor de dir-ho sense embuts. En comptes d’això posposen els pressupostos al 23 de maig, passades les eleccions, en un gest de cinisme polític o d’irresponsabilitat, i no sabria quina de les dues opcions és pitjor.
El 14 de maig els ciutadans tenim la possibilitat de dir a aquests senyors que ja n’hi ha prou. I espero que tots i totes hi siguem al carrer, mostrant que no ens creiem el seu conte de por. Però que no ens passi com amb la gran manifestació del 10 de juliol. Un gran clam independentista i al final, va i guanya Convergència i Unió...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada